L’obra

Sinopsi

La tendresa narra la història d’una reina una mica maga i les seves dues filles, que viatgen en l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home.

El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

Notes de l’autor i director de l‘obra La Tendresa

«La tendresa és una comèdia romàntica d’aventures en què intento explicar que no ens podem protegir del mal que ens causa l’amor, que si volem estimar ens hem d’arriscar a patir, i que tampoc els pares poden protegir els fills dels patiments de la vida, perquè això posa en perill la vivència d’una vida plena.

L’espectacle es titula La tendresa perquè parla de la força i de la valentia per expressar amor. La tendresa és la manera com l’amor s’expressa. Sense tendresa, l’amor no es veu. La tendresa són les carícies, l’escolta, els petits gestos, els somriures, els petons, l’espera, el respecte, la delicadesa. Una societat sense tendresa és una societat en guerra. Per això, si no ets tendre, per molt que diguis a algú que l’estimes, t’arrisques a sentir que et diuen: «Doncs no es nota!»

Després de fer tragèdia, Andrés Lima i jo vam pensar que estaria molt bé fer comèdia. Era d’esperar… El projecte de Teatro de la Ciudad es defineix perquè dos directors o més treballem junts al llarg d’una sèrie de tallers, un procés que desemboca en diferents espectacles.

En aquest cas, des de la primavera de 2016 comencem a treballar sobre la comèdia en general i sobre la de Shakespeare en particular. Escollim Shakespeare perquè reuneix tota la tradició de la comèdia clàssica grecoromana, suma la tradició medieval popular, i crea la comèdia moderna (al costat de Lope de Vega). La comèdia és el gènere del teatre occidental que més èxit ha tingut i la seva dimensió és gegant, així que ens centrem en Shakespeare.

Tant l’Andrés com jo hem creat dos textos nous. En el meu cas, he llegit i rellegit les comèdies de Shakespeare amb l’objectiu de deixar-me impregnar per l’estil, la forma, l’atmosfera, els personatges, els arguments, els trucs i jocs.

Al mateix temps que feia aquesta lectura intensa, anava fent dues coses més: preparar l’argument de l´obra La tendresa i dur a terme tallers d’improvisació amb els actors. Aquests han estat els tres pilars de la creació del text i l’espectacle.

L´obra La tendresa narra la història d’una reina una mica maga i les seves dues filles princeses que viatgen a l’Armada Invencible, obligades per Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos després d’haver envaït Anglaterra.

La reina Esmeralda odia els homes perquè sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, així que no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ella. Quan l’Armada passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, provoca una gran tempesta que enfonsa el vaixell on viatgen. El seu pla és quedar-se a viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap home.

El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els enamoraments i les confusions.

Crec que a l´obra La tendresa es veu la influència sobretot de La tempesta i de Nit de reis, però també d’Al vostre gust, de Molt soroll per no res i de Somni d’una nit d’estiu. Segurament us farà pensar en d’altres, o això espero; per a mi ha estat un plaer treballar amb un llenguatge ric de metàfores i comparacions.

Els personatges de La tendresa expressen les seves emocions de manera descarnada i són extrems en les seves passions. Per a ells, la vida no es pot desaprofitar. He fet un petit joc que espero que us diverteixi. En els diàlegs de l´obra La tendresa, hi trobareu els títols de les catorze comèdies de Shakespeare.»

Alfredo Sanzol

L'obra la tendresa